Amb relació als drets d'autor, l'educació digital a distància (un tipus d'educació en el qual estudiants i professors interaccionen des de llocs diferents i l'aprenentatge es duu a terme mitjançant les tecnologies digitals) ha d'afrontar dos obstacles molt importants: d'una banda, les excepcions sobre drets de reproducció per a finalitats educatives o docents previstes en les lleis nacionals no són adequades per a garantir l'educació per mitjà d'Internet; d'altra banda, les diferències entre les lleis nacionals, juntament amb les contradiccions derivades de l'actual model d'ordenament jurídic territorial establert en l'article 5.2 del Conveni de Berna (dissenyat per a un món físic), amenacen de convertir-se en un impediment de facto per al desenvolupament de l'educació digital a distància en el marc legal dels drets d'autor.
En aquest article, l'autora mira d'analitzar des d'un punt de vista comparatiu l'atenció que dediquen Europa i els Estats Units en la seva legislació sobre propietat intel·lectual a l'educació digital a distància, i també plantejar algunes possibles solucions –pel que fa al tipus de llei i a les disposicions fonamentals– que puguin acostar les solucions de cada país les unes a les altres i permetre el desenvolupament internacional de l'educació digital a distància en un marc legal per als drets d'autor.
Paraules clau:
drets d'autor, educació digital a distància, llei
Article publicat a:
The Columbia Journal of Law & the Arts. Vol. 26, núm. 2 (primavera 2003), pàg. 101-178. Nova York: Columbia University School of Law.
|
|
 |
 |
| | |
